Mantenir una bona relació amb els països de l’entorn és important per a qualsevol Estat, però encara ho és més quan es tracta de les petites regions veïnes. Així ho han demostrat durant molts anys les diferents col·laboracions entre Andorra i l’Alt Urgell o altres regions i comarques del Pirineu. Que el Govern pactés amb l’Ajuntament de la Seu un suport mutu en cas de col·lapse sanitari durant la pandèmia n’és una altra prova. I així s’ha de seguir. L’alcalde de la capital alt urgellenca, Jordi Fàbrega, va explicar en una entrevista a EL PERIÒDIC que durant els dies més durs de l’emergència sanitària mantenia un contacte quasi diari amb el ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet, i el mateix cap de Govern, Xavier Espot. En temps de coronavirus compartir frontera també significa compartir recursos per controlar –en el bon sentit de la paraula– els transfronterers. A més, el fet que a Andorra no existís cap mesura prèvia equivalent als ERTOs espanyols i s’hagués de crear des de zero, tenir-los present resultava clau per intentar minimitzar la consegüent crisi econòmica i social a ambdues bandes de la frontera. Més seriós és encara no disposar de prou llits a l’UCI per atendre els malalts. En un acte de previsió, tant el Govern com l’ajuntament de la Seu van arribar a un acord perquè, arribat el moment, «anés tot rodat» –i així va ser–. 

Avui, amb les aigües més calmades, cal mantenir la línia i fer un pas més enllà perquè, com molt bé diu Fàbrega, ens trobem en un moment en què el turisme de proximitat és imprescindible per reactivar l’economia i hi hem d’apostar plegats. Andorra sempre ha presumit de ser el «país dels Pirineus». Ara és quan ha d’agafar l’eslògan per bandera i, malgrat ser ella la protagonista, donar també una oportunitat a les regions més pròximes, perquè el que sigui bo per a elles, repercutirà d’alguna manera a Andorra, i viceversa.