El Ministeri de Cultura va donar a conèixer ahir els resultats de l’estudi que han portat a terme els tècnics sobre l’esfondrament del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, a Andorra la Vella. Segons les conclusions, l’antiguitat del monument, de més de 1.200 anys, la pèrdua de cohesió del morter interior i l’episodi de pluges i vent que es va registrar aquell dia són les causes que van provocar el succés, el passat 20 de desembre. Es tracta, així doncs, d’una conjunció de factors, juntament amb un morter que hauria estat mal elaborat, amb més terra que calç, el que possiblement va originar la caiguda del campanar. O sigui, venen a concloure els especialistes en la matèria que segurament es tracta d’un malaurat fet que no s’hauria pogut evitar de cap manera. 
Tot i així, el dubte que sorgeix  per als no versats en aquest àmbit, és si realment des dels estaments públics  competents s’està fent tot el possible per mantenir i protegir el nostre patrimoni cultural, del qual depén en gran part el nostre atractiu com a país turístic.  En aquest sentit,el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera,  avançava ahir que es vol analitzar un canvi de paradigma en l’anàlisi dels monuments per conèixer el seu estat. No es pot oblidar que fa tan sols uns anys, el 2016, es va fer una intervencio en el campanar afectat, sense que aleshores hi hagués cap sospita que el morter  no s’hagués fet de la manera adequada.  El que està clar és que una situació com la viscuda a Sant Vicenç d’Enclar nos’hauria de repetir mai més en la mesura del que sigui possible. La bona notícia  és que, segons sembla, serà possible la reconstrucció del campanar de la manera més fidedigna possible, gràcies al concurs que ja s’està preparant, si bé l’original malauradament ja ha desaparegut per sempre.  I és que les 441pedres de la construcció estan classificades perquè així pugui ser.