El Govern continua donant informació amb comptagotes sobre el que suposaria l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI), quan és una decisió que ja està presa des de fa temps. La compareixença del ministre de Finances, Eric Jover,  davant dels consellers generals no va servir per conèixer gaire detalls al respecte, tot i que sí s’hi va fer esment d’algun aspecte novedós. En aquest sentit, sembla que l’objectiu governamental és que Andorra entri a formar part de la circums-cripció en què estan inclosos països com Bèlgica, Holanda i Luxemburg, entre d’altres, el que comportaria unes condicions financeres interessants i tenir més veu a l’organisme econòmic internacional.  Cap novetat ahir, però, en relació al cost que suposarà per al país aquesta adhesió. El titular de Finances va insistir de nou que només constituirà una despesa real d’uns 4.600 euros mensuals, però no va contestar els que durant els últims dies l’han acusat, ni més ni menys, que de mentir pel que fa a aquest aspecte. Ahir el ministre tenia una bona oportunitat per aclarir alguna cosa al respecte però no ho va fer, la va desaprofitar, segurament per no aixecar més polèmica. Tampoc va quedar clar si  un tema tan important com aquest per al país es podrà tirar endavant amb un cert consens del conjunt de les forces parlamentàries. El cert és que el Govern ha pecat de nou de no oferir suficient informació en un tema important a l’oposicio, a la qual ara necessita perquè l’adhesió es pugui formalitzar en els terminis previstos. Una vegada més, es posa de manifest la falta de planificació de l’Executiu a l’hora d’encarar una qüestió de tant calat com aquesta. A més, a l’igual que ha estat passant amb l’acord d’associació amb la Unió Europea durant els últims mesos, tampoc s’està sabent explicar quins són els veritables avantatges de pertànyer a l’FMI.