El col·lectiu d’infermers i infermeres podrien tenir en breu una regulació actualitzada de la seva professió, una reivindicació que data de fa anys i que podrien veure complerta finalment en un període relativament curt de temps. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, anuncia en l’edició d’avui d’aquest mitjà que el text pot ser una realitat abans que acabi l’any en curs. Entre d’altres aspectes, aquesta llei haurà de determinar quines són les especialitats de la professió i quin és el rol que tenen aquests professionals sanitaris.  A més, el que també està clar, per les manifestacions del ministre, és que no hi ha haurà paga extra per recompensar l’esforç portat a terme pel personal sanitari, del qual formen part els infermers i infermeres, durant la pandèmia, cosa que sí s’ha fet en altres països. 
El raonament del ministre és que la regulació en marxa aportarà més beneficis que una paga extraordinària. La veritat és que no li falta raó al titular de Salut, tot i que també s’ha de dir que una cosa i l’altra no són ni molt menys incompatibles. Que els infermers i infermeres del nostre país es mereixen una normativa d’acord amb el segle XXI és una cosa que ningú no pot posar en dubte. Que se’ls hagi de compensar d’alguna manera per la bona feina feta durant setmanes, atenent un volum de pacients molt per sobre de l’habitual, sembla també bastant lògic, tot i que és potser més discutible.  El que  crida l’atenció  ara  és el canvi de posicionament del Govern en pocs dies. I és que durant la sesssió del Consell General  en què es va parlar per primer cop d’aquest  tema –l’anterior a la de la setmana passada –totes les forces parlamentàries sense excepció van donar  a entendre que estaven a favor d’aquesta paga.  Així doncs, és veritat que no hi hagut mai un compromis de l’Executiu, però també ho és que tots els grups s’hi van mostrar favorables.