El Principat no és l'escenari de grans competicions internacionals i hauria de fer tots els possibles per no perdre aquells esdeveniments esportius que tenen algun ressò més enllà de les seves fronteres, especialment aquells que serveixen per promocionar alguns dels atractius d'Andorra, com les pistes d'esquí. Aquest és el cas del trofeu Andros de motor sobre gel que corre el risc de no tornar a Andorra si no es milloren les condicions del circuit del Pas de la Casa.

Així ho van afirmar ahir els responsables de l'organització de l'esdeveniment, cansats de rebre les queixes dels participants per una mancança de senzilla ressolució: asfaltar la zona de paddock del circuit, on els cotxes s'esperen entre competició competeició. En tractar-se de vehicles molt costosos, el fet que la zona no estigui asfaltada i plena de fang és un incovenient notable per als participants. El més sorprenent de tot plegat és que el cost d'asfaltar el terreny, propietat del Comú d'Encamp i llogat a l'Automòbil Club d'Andorra (ACA), és irrisori comparat amb el retorn que té la celebració d'un trofeu com l'Andros: uns 30.000 euros. Qualsevol dels cotxes que participen al trofeu val més de 10 vegades més. Seria, per tant, una llàstima que una competició com aquesta desaparegués del Principat per una quantitat tan minsa, especialment quan les administracions públiques han tingut pocs miraments en dilapidar ingents quantitats de diners en equipaments i infraestructures de dubtosa rendibilitat.

No es tracta de repartir culpes, simplement de posar-se mans a l'obra i de solucionar aquesta mancança que pot semblar nímia als ulls d'un llec en la matèria, però que és cabdal per als participants i els organitzadors del trofeu.

I, ja que es durà a terme la inversió dels 30.000 euros en asfalt, potser també seria el moment de pensar en altres petits modificacions que millorin la situació del circuit del Pas de la Casa i que permetin treure'n encara més profit. Tot apunta a què l'ACA, el Comú d'Encamp i el Ministeri de Turisme han entès el missatge i estan disposats a dur a terme les millores necessàries. Així es desprenia de les paraules del cònsol encampadà, Miquel Alís, i del ministre de Turisme, Claudi Benet. Però tampoc no s'han d'oblidar les declaracions de Max Mamers, organitzador del trofeu Andros: «Hi ha ganes de tornar a Andorra, però hi ha una assignatura pendent». Només ens cal esperar i desitjar que aquesta assignatura s'aprovi amb la millor nota possible i que no el Principat no hagi de veure com una competició de cert renom més enllà de les seves fronteres marxa per no tornar. El prestigi i el bon nom també depenen d'aquests petits detalls, no només de les grans polítiques i de les grans inversions. No ho oblidem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.