La crisi sanitària pel coronavirus evoluciona al nostre país de manera positiva o si més no molt millor que a altres indrets, segons les últimes dades que s’estan registrant en els últims dies pel que fa al nombre d’infectats. Les fortes repercusions econòmiques que, com a conseqüència de la pandèmia, també preveuen els experts es notaran malauradament no només durant els propers mesos, sinó també més enllà de l’any en curs. Cal recordar que són prop de 10.000 els treballadors afectats per suspensions tamporals de contractes de treball  (STCT)  i reduccions de la jornada laboral (RJL). A més, els inscrits al Servei d’Ocupació eren  a finals d’abril més de 1.200 persones. Tot plegat pot fer que la problemàtica de l’accés a l’habitatge que ja existia a Andorra abans de l’arribada del virus es pugui veure agreujada en els propers mesos en cas que no es prenguin les actuacions escaients.  Com no podia ser d’una altra manera, les institucions públiques han centrat els esforços durant les darreres en combatre la pendèmia, però una vegada aquesta sembla de moment controlada, és l’hora d’afrontar els nombrosos problemes que hi ha al país. I un d’ells, si no el més important, és sens dubte, el de l’habitatge.
El fet que s’hagin gastat molts recursos econòmics en l’àmbit sanitari no hauria de fer-nos oblidar que els plans que s’havien començat a dissenyar per facilitar l’accés d’un habitatge digne per part de tothom haurien de continuar plenament vigents. Alguns comuns, com el d’Andorra la Vella, han reiterat la seva predisposició per facilitar terrenys a l’Executiu per a la possible construcció de pisos socials o a preu més assequible que els del mercat, una possibilitat que s’hauria de continuar tenint en compte.  A més s’hauria de posar també en marxa el més aviat possible l’institut de l’habitatge, que serà l’encarregat a partir d’ara de prendre les accions que es considerin oportunes.