L’aplicació de les mesures econòmiques davant de la crisi derivada per la Covid-19 ha entrat fa uns dies en una nova dimensió. L’aprovació que es farà durant aquesta setmana del segon paquet de mesures urgents, que entre altres preveuen la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de l’habitatge, és l’inici d’un període que segurament generarà turbulències entre els espectres polítics, socials i econòmics. Un dels temes espinosos que s’hauran de tractar aviat serà com gestionar les possibles retallades a l’administració pública, que tampoc sembla que s’haurà d’escapar del sotrac en l’economia.

La situació actual obligarà l’Executiu a estrènyer el cinturó també en el cas de l’administració. No serà una decisió fàcil i primer caldrà especificar en quines àrees es vol fer aquesta reducció, que no hauria d’afectar els salaris. Reduir la despesa, retallar o estalviar, de la manera que se’n vulgui dir, pot generar d’entrada una sensació de vertigen per a qualsevol executiu i els seus treballadors perquè d’entrada es poden considerar impopulars, amb el conseqüent cost col·lateral que això pot comportar. En els últims dies, el Govern ha apel·lat a la corresponsabilitat dels ciutadans, que probablement a curt termini veuran reduït el seu poder adquisitiu amb més o menys mesura, per evitar aturar el xoc actual.

Diumenge, el cap de Govern, Xavier Espot, ja va deixar la porta oberta al fet que la suspensió de contractes temporals també s’apliqui a la Funció Pública. La ministra Judith Pallarés es va reunir ahir amb els sindicats per estudiar com es podria «estalviar» en l’administració. El sector públic també haurà d’afrontar certs esforços, de la mateixa manera que ho ha fet el privat, i ara li tocarà al Govern establir equilibris entre mantenir un poder adquisitiu satisfactori, no condicionar serveis essencials com la Salut i l’Educació i garantir un administració eficient, sempre sota l’atenta lupa dels ciutadans i dels funcionaris.