Totes les mesures que realitzen els governs en qualsevol crisi sanitària van dirigides no només a què el nombre de contagis sigui el menor possible, sinó també a un element que hi va directament relacionat com és evitar que es produeixi un col·lapse del sistema sanitari nacional. En alguns països s’ha pogut comprovar un desbordament evident d’hospitals i centres d’atenció primària per l’alt nombre de malalts que es reunien durant el mateix període, provocant que el servei cap a les persones afectades per coronavirus no pogués ser el millor, a més de produir-se un perill elevat de multiplicar exponencialment el nombre de contagis.

Aquesta situació no s’ha arribat a produir a Andorra en les tres setmanes d’ençà que van iniciar-se les mesures excepcionals impulsades pel Govern. Les accions es van dur a terme per reaccionar de la manera més ràpida a l’augment significatiu de persones afectades per la Covid-19 que s’estaven produint. Durant aquest període les xifres de contagiats ha anat en augment, així com el d’aquelles persones que malauradament no van poder superar la malaltia, però en els últims dies s’ha aconseguit que la corba epidemiològica s’hagi estabilitzat i que no es produeixi un creixement com en els primers dies. La principal preocupació es trobava en la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, però aquesta es veu d’una altra manera pels resultats que s’estan obtenint amb les mesures que es desenvolupen i que permeten que la situació sigui millor que no pas la de dies passats.

Aquesta, però, és una cursa de llarg recorregut i aquestes xifres no han d’abaixar la guàrdia, perquè precisament si s’han aconseguit és perquè la població, llevat algú que no té gaire consideració cap a ell mateix i la resta de la ciutadania, és conscient de les limitacions que s’han d’assumir perquè la pandèmia quedi enrere i es pugui tornar a fer vida normal.