No hi ha data de finalització. Els experts poden realitzar estimacions i formular hipòtesis més o menys encertades, però el final de la pandèmia sanitària no té registre de conclusió, ni quins seran exactament els efectes en l’economia dels països que tindrà un cop el món es torni a reactivar per a un normal funcionament del teixit productiu de cada territori. Aquest panorama provoca que els moviments que es facin en l’actualitat puguin ajudar que el futur sigui d’unes característiques millors, dintre del clima d’incertesa que hi ha establert en la capa política i financera, i no es vegi simplement com els esdeveniments es van succint, sent part activa. Es tracta de reaccionar abans que se succeeixin els fets, treballant amb previsió.

Si el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, dimarts assenyalava que la situació de confinament es podia allargar dos mesos, el Govern ahir extenia la duració de les mesures excepcionals imposades. I sense posar-hi data de caducitat. Des de l’Executiu no es posen terminis, sent una prova que la conjuntura que s’està vivint es prolongarà en el temps. Des de diversos estaments, començant pel públic, tracten de posar fil a l’agulla en certes qüestions vitals. La primera en tractar de posar fre al coronavirus i els estralls que està tenint en la població, amb xifres de contagis que no paren d’augmentar i persones que no poden superar la malaltia. D’altra, la de pensar en l’activitat del país per seguir endavant de la millor manera possible durant aquest estat excepcional, i a partir de l’endemà que es doni per conclòs.

Per aquest motiu es va arribar a un acord entre les formacions polítiques de l’arc parlamentari, per posar unes bases a la manera de sortir els més indemnes possibles d’aquesta crisi que està tocant a la porta, i que es presenta complicada per poder reactivar l’economia. Els governs i les entitats financeres jugaran un paper important, així com tot el sector privat.