La crisi del coronavirus, al contrari d’altres, és més complicada de calcular quan pot concloure, o si més no, que no tingui el caràcter influent que té en l’actualitat per l’augment de contagis constants en tot el món. Continua mantenint una escala ascendent, amb els governs i les autoritats sanitàries prenen les mesures que creuen necessàries per tractar de frenar en primer instant aquesta pandèmia, i després anar reduint el nombre malalts, en un context de paralització de l’economia a nivell global, presentant-se molts dubtes de com se solucionaran les greus incidències que s’estan produint actualment.

El primer objectiu de tots, és clar, és de caràcter sanitari. És aturar la malaltia i que el nombre de casos positius es vagi rebaixant. Però paral·lelament hi ha sectors que ja posen sobre la taula el futur del que serà l’endemà que finalitzin les mesures extremes actuals de mobilitat, que ha comportat una aturada molt important en la societat i el sistema financer i empresarial dels països, com és el cas d’Andorra. En primera instància caldrà comprovar els efectes que ha tingut en l’economia, que ja es comencen a veure, però a continuació el paper de l’estat serà determinant amb mesures que permetin una recuperació ràpida després d’un període -que encara no té data de finalització- en el qual famílies i empreses hauran patit severament.

Els governs estan aprovant mesures per tractar de frenar el cop inicial, però serà a la conclusió quan s’haurà d’incidir en normatives i accions directes, amb injecció de diners inclosa, per aixecar tota la caiguda econòmica i del teixit empresarial que s’haurà produït. Una dada que encara no es pot determinar a quina xifra arribarà. El turisme serà un altre sector en el qual s’hi haurà d’incidir per rellançar-lo, tenint en compte la importància que suposa per al PIB nacional i el sector productiu del país.