El reportatge sobre l’avortament emès per TV3 encara  va generar debat ahir després dels diferents testimonis i de les fonts a favor i en contra de despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs. Una de les declaracions que més ressò va tenir va ser la del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que va admetre que al Principat es pot arribar a practicar un avortament en cas que la vida de la dona corri perill i que no pugui arribar a ser intervinguda a fora del país. 

A banda d’entrar en un debat sobre si això podria ser considerat un supòsit bàsic ja que suposa un evident perill de mort per a la mare, el que queda clar és que per arribar a salvar la vida de la progenitora caldria realitzar una interrupció de l’embaràs.  I encara que això també pugui desembocar a un altre debat a escala jurídica i moral sobre si es tractaria d’un supòsit bàsic o d’un avortament tècnic –segurament s’imposarien mots amb menys intensitat–, les declaracions que va fer el ministre Benazet tenen sentit. L’inconvenient és que fins ara era un fet del qual se’n parlava amb la boca petita i que  finalment es va posar en evidència durant el reportatge del Mirall Andorrà , però que és simplement de lògica. Ve a dir que cal dur a terme l’avortament al Principat, que està prohibit, perquè hi ha risc per a la vida de la mare. Per tant, aquesta evidència podria tombar les al·legacions per defensar un dels tres supòsits bàsics i reforçar els arguments del col·lectiu en favor de la despenalització de l’avortament. Aquest argument reforçaria les seves tesis i donaria encara més impuls a un canvi legislatiu a llarg termini a través d’un camí iniciat a ritme lent, però constant. El fet que el Govern hagi impulsat el SIAD és un altre reconeixement implícit que demostra la disfunció legislativa actual i que dona encara més força a les tesis que diuen que a l’indret on no existeix cap regla, ella sola s’autoimposa.