Si una cosa té l’esport són valors. Els de companyonia, superació, responsabilitat i molt d’altres, entre companys, però també amb els rivals. O almenys així ha de ser, perquè és del que es tracta, de gaudir practicant esport, sense oblidar-se de competir. Tot i que no tot han de ser medalles, trofeus o victòries. Els esportistes són exemples per a molts, sobretot entre els més petits, que els veuen com figures a seguir, mostrant admiració. Per aquest motiu, hi ha accions que són intolerables, com les agressions. La que es va produir diumenge, en el partit de la Lliga Nacional entre l’Atlètic Club Escaldes i la UE Engordany és un clar exemple del que mai ha de passar en un camp de futbol. Ni tampoc en l’àmbit esportiu ni en el de la vida.

Feia temps que el futbol nacional no generava una notícia d’aquestes característiques. En èpoques anteriors de tant en tant s’havia de lamentar accions similars, però en els últims anys, amb una lliga més professionalitzada en tots els àmbits, s’havia aconseguit acabar amb la xacra de la violència, tant dins el terreny de joc com a les graderies. Per aquest motiu sobta que tornin imatges com la del passat cap de setmana, amb una acció que podria haver tingut unes conseqüències molt més greus de les que finalment va tenir per al jugador agredit, que ja es troba a casa després d’haver rebut l’alta mèdica a l’hospital.

Organismes i institucions han de seguir fent pedagogia perquè tota mena de violència física o verbal no es produeixi en cap instal·lació esportiva, ni tampoc fora d’ella. És una responsabilitat que han de tenir tots, des dels organismes organitzadors, fins als clubs i els integrants d’aquests, amb la tasca dels entrenadors sempre important en el desenvolupament de la persona. L’objectiu de violència zero és el que s’ha d’assolir, en una feina de continuïtat en la qual mai es pot abaixar la guàrdia.