La patronal va presentar ahir al Govern un text amb unes condicions mínimes sobre les quals s’haurien de regir, segons ells, les negociacions amb la Unió Europea al voltant de l’acord d’associació. Més enllà de les demandes fetes fins ara, entre les quals destaquen el manteniment de la fiscalitat, la lliure circulació de persones i la protecció de les societats del Principat davant la inversió estrangera, els empresaris van reclamar a l’Executiu que inclogui una clàusula de sortida de l’acord d’associació en cas que no sigui favorable per al país. No sabem si la selecció de la temporalitat per anunciar aquesta mesura té a veure amb la flamant sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es va fer efectiva a finals de la setmana passada, i això fa que la mesura plantejada encara tingui més ressò mediàtic.

En tot cas, la proposta no deixarà indiferent ningú, però és cert que llençar-la ara denota que des de la patronal hi ha certs recels sobre l’acostament a Europa, que a hores d’ara sembla que és gairebé un pas imperatiu tenint en compte el món cada cop més globalitzat i que Andorra no pot seguir enclavada en el passat. L’Executiu haurà de negociar amb prudència en tots els àmbits, però Andorra també ha de saber veure els efectes positius que podria comportar aquesta associació en termes econòmics i l’accés al mercat comú. És també cert que en els últims anys les institucions europees, després de les fortes mesures d’austeritat o de la nul·la gestió de la immigració, tampoc ha sabut transmetre la confiança ni dels seus ciutadans ni dels candidats a entrar-hi.Els beneficis i les contrapartides no es veuran fins que l’eventual acord no comenci a aplicar-se, una teoria que també serveix per veure quins efectes reals tindrà el Brexit. A partir d’ara se sabrà si resultarà un encert o un error majúscul.