En les passades eleccions comunals es va comprovar com bona part de la ciutadania dona l’esquena a la política, amb un índex de participació baix, tot just superant la meitat del nombre de persones que poden prendre part en els comicis. Aquest no és un fet exclusiu d’Andorra, sinó que en bona part dels països succeeix, amb percentatges que tenen una línia descendent a l’hora d’anar a les urnes. Però en societats en les quals el nombre d’individus que tenen dret a exercir el vot no és elevat, aquesta circumstància es fa més significativa, i evidencia que hi ha algun aspecte que no funciona perquè no es vulgui participar en l’elecció dels representants polítics a les institucions. 

És una tendència que s’està produint i que s’intenta revertir de cara al futur, presentant diverses propostes per part de les formacions. Una d’elles és la que posa sobre la taula el Partit Socialdemòcrata, amb l’obligatorietat per part del ciutadà d’anar a votar. Aquest suggeriment no és ben rebut per la resta de partits, que consideren que l’augment en la participació en uns comicis ha de tenir un origen voluntari, no d’obligació. No volen arribar a què el ciutadà hagi d’anar a emetre el seu volt per imperatiu legal.

Cal que els representants polítics i les formacions de les quals formen part facin una reflexió profunda del perquè es produeix la situació actual. Del motiu d’aquesta llunyania. La desafecció entre la ciutadania s’evidencia i és necessari que aportin valor als seus discursos perquè no s’allargui en el temps. Els missatges cap a les persones són importants, però també les polítiques que es desenvolupen, sobretot en segons quina qüestió, com és notori en les principals preocupacions que té la gent en el seu dia a dia.