Hi ha balanços que sorprenen per elevats i n'hi ha que sorprenen per inexistents. Aquest és el cas del balanç del primer any de funcionament del servei d'assistència gratuïta que el Col·legi d'Advocats ofereix a les dones maltractades: En 12 mesos, ningú ha fet ús d'aquest servei, que acompanya les dones víctimes de maltractaments des de la denúncia fins a la celebració de la vista.

Una lectura ràpida i fàcil d'aquest balanç nul ens podria dur a pensar que pràcticament no hi ha casos de violència de gènere a les Valls, fet que les dades estadístiques desmenteixen. Fins i tot, les mateixes xifres de què disposa el Col·legi d'Advocats així ho corroboren: a les consultes jurídiques gratuïtes que els lletrats ofereixen cada dimecres a la tarda acudeixen diverses dones per informar-se sobre com actuar davant d'eventuals maltractaments. El problema hi és i continua essent tan preocupant –o més– que abans. ¿Per què, doncs, un servei d'assistència gratuïta que acompanya les víctimes de la violència de gènere té una demanda inexistent?

La resposta sembla senzilla: qui l'ha d'activar i promocionar, és a dir, l'administració pública, no ho fa adequadament; o directament no ho fa. El Col·legi d'Advocats va posar aquest oferiment damunt la taula en la reunió celebrada a la Casa de la Vall ara fa un any per abordar la lluita contra la violència de gènere. Un oferiment que continua vigent, segons va explicar a EL PERIÒDIC a finals de la setmana passada el degà del Col·legi, Jean Michel Rascagneres. Només cal que el Govern l'activi.

Sigui com sigui, alguna cosa no acaba de funcionar en la coordinació de tots els estaments per afrontar un problema que requereix una resposta transversal. Fa la impressió que cadascú va per la seva banda: els advocats, la Batllia, les associacions de dones, l'administració pública... Es troba a faltar una actuació conjunta i coordinada dels poders públics, els professionals liberals i el teixit associatiu. Està molt bé fixar prioritats, línies d'actuació i accions concretes, tal i com està fent la taula d'igualtat dirigida per la Secretaria d'Estat d'Igualtat; però també estaria molt bé aprofitar els recursos de què ja es disposa i evitar que la desídia sigui la causa de la infrautilització dels mateixos.

Tot plegat hauria de moure'ns a una profunda reflexió sobre com s'estan utilitzant els recursos existents. De poc serveixen les modificacions legislatives i les grans proclamacions de principis si no som capaços de coordinar els efectius de què disposem. La xacra de la violència de gènere no és simplement una qüestió de lleis, de modificar uns articles del Codi Penal que, de fet, no haurien d'haver estat mai redactats com ho estaven. L'eradicació d'aquesta xacra és, sobre tot, una qüestió d'acció: de prendre les mesures necessàries per prevenir-la, per combatre-la, per minimitzar els seus efectes i per pal·liar els danys de les víctimes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.