El Govern i el PS van tenir ahir la primera reunió per tractar el pacte d’Estat de salut. La trobada, en la qual hi van participar, entre altres,  el cap de l’Executiu, Xavier Espot; el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet; i el cap de l’oposició, Pere López, va acabar sense gaire sintonia. Aquest pacte, que és un dels tres que vol consumar l’Executiu, d’entrada no va començar amb bon peu, a l’espera de la reunió que està prevista properament amb Terceravia. Abans de les vacances de Nadal, el Govern admetia que seria difícil incloure els dos partits de l’oposició en la taula per a garantir el sistema de les pensions, però en quant al de Salut es mostraven més aviat optimistes. Sembla, però, a l’espera de com avancin els propers passos, que el més ben encarrilat és el que fa referència a l’acord d’associació amb la Unió Europea, amb la qual s’han tornat a intensificar les relacions després de les conteses electorals del Principat i a l’Europarlament.

És difícil a hores d’ara determinar qui pot tenir raó i qui no i quines són les estratègies de cada formació a l’hora d’encarar aquest tipus de negociacions, que eren un dels eixos del nou Executiu. D’entrada, al Govern li convé que les forces de l’oposició s’incloguin en aquests pactes, sobretot en matèria de Salut i de pensions, que comportaran decisions amb un important desgast, mentre que a la minoria li interessa que l’Executiu s’exposi tot sol a través de la seva línia política. Interessos al marge, les diferents forces polítiques han de deixar de banda les seves estratègies partidistes per evitar que unes reformes necessàries corrin el risc de posposar-se o que s’acabin fent a corre-cuita, amb els riscos que això suposa. Per motius demogràfics i socioecònomics, la despesa sanitària s’incrementarà i caldran més recursos per poder costejar-la. El deure que tindran tots els polítics és d’on trobar el finançament necessari, com s’aconseguirà i com afectarà la societat aquests canvis. Voler-ne treure rèdit polític no seria una tàctica adient.