Fa anys que se’n parla però encara no s’ha trobat una solució. Són diverses les ocasions en les quals s’ha tractat de limitar de manera definitiva els entorns de protecció dels monuments del país, d’aquells que necessiten que el seu voltant mantinguin una preservació per a la seguretat dels elements o els edificis històrics. Però no s’ha aconseguit. La candidatura transnacional sobre la construcció del Coprincipat per ser declarat com a Patrimoni Mundial de la Unesco suposa que qualsevol indret que vulgui ser a la llista, compti amb una salvaguarda adient perquè el seu estat no pateixi cap dany a causa de qualsevol element exterior. És una condició obligatòria per entrar en el selecte grup.

El propi Govern i el Ministeri de Cultura volen que aquest assumpte que fa temps que s’arrossega es resolgui d’una vegada. Davant sempre s’han trobat amb set interlocutors i els plans d’urbanisme que té cada parròquia. Tots són diferents, igual que les especificitats dels diversos monuments que poden ser a la llista de la Unesco. Sense uns entorns de protecció ben definits i que segueixin la normativa de l’organisme internacional, la candidatura andorrana, en la qual també s’hi troba integrada Espanya i França, no tindrà possibilitats de ser escollida, perdent una excel·lent oportunitat per donar valor a la història del país.

En els pròxims mesos es produiran converses entre l’Executiu i les corporacions, en unes negociacions en les quals s’hauran de trobar punts en comú i d’on hauran de sortir respostes positives si els monuments volen tenir la possibilitat no només ser patrimoni nacional, sinó també de la humanitat. És bo que per a la promoció d’Andorra i la defensa de cara al futur dels béns del Principat, que aquesta candidatura vagi endavant, i compleixi amb els objectius marcats. Per tant, els acords entre administracions són del tot essencials.