Les mesures d’Andorra permeten que en molts aspectes la capacitat de reacció del país sigui ràpida. Els temps respecte a d’altres és força menys elevat i permet treballar amb celeritat i lleugeresa. Les societats tracten de ser cada cop més accessible per a totes les persones, permetent una major qualitat de vida per a aquelles que tenen algun tipus de diversitat funcional. La societat cada vegada ha pres més consciència d’aquesta necessitat i es tracten de prendre les mesures adequades per convertir-se en un món completament adaptat a tots els individus, amb uns nivells d’accessibilitat que busquen ser els més elevats possibles.

En els últims anys els avenços que s’han pogut veure a les grans ciutats de molts països és evident, transformant el paisatge urbà. Va ser un impacte inicial que de seguida es va introduir de manera natural en el quefer diari. Però encara queda feina a fer. A Andorra el cas és el mateix. S’han produït millores ostensibles i evidents, però és millorable. Les persones amb algun tipus de discapacitat demanen millores per tenir les mateixes opcions de desplaçament i oportunitats que qualsevol altre. Per això assenyalen alguns aspectes a millorar perquè institucions i el sector privat portin a terme una tasca de millora en diverses vies.

Alguns dels elements assenyalats es troben en els comerços, restaurants i hotels, ja que no tots estan adaptats o bé no compten amb una funcionalitat adaptada a tothom. El transport públic també és una altra de les matèries que té mancances. Tots aquests són àmbits de la vida diària i en els quals ha d’existir un sistema que permeti que tothom compti amb les mateixes opcions per fer allò que vulgui, des de sopar en un restaurant fins a agafar un autobús per tornar a casa.