El ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, i el seu homòleg alemany, Guido Westerwelle, signen avui a Berlín un conveni d'intercanvi d'informació fiscal, el que serà el 18è. No es tracta, aquest tampoc, d'un conveni de baix nivell, sinó de qualitat, com el de França, Portugal o Espanya, aquest últim en vigor el proper 10 de febrer, tal i com es va publicar dimarts al BOE. Alemanya, de la mà amb França, ha estat un país que ha tingut molt protagonisme en la lluita contra els paradisos fiscals, com va recordar ahir el ministre portaveu, Bruno Bartolomé, que va valorar el conveni com una mostra de suport molt important envers el procés que està seguint Andorra cap a la normalització.

Andorra està a punt de culminar la seva plena homologació a nivell internacional, a falta d'una de les fites més important, com és la rúbrica dels convenis de no-doble imposició que permeti a les empreses andorranes treballar amb igualtat de condicions a l'exterior. A diferència de l'ambient de confrontació i a vegades de crispació que es viu en la política nacional, Andorra s'està situant en el mapa internacional com un país que compleix amb els seus compromisos internacionals, una aposta que té un preu, que ha estat valorada, però que hauria de tenir també la seva compensació.

Ve a compte aquest llarg preàmbul perquè hi ha un punt, també en l'esfera de les relacions exteriors, que ha tenyit de preocupació la tercera planta de l'edifici administratiu, allà on s'ubica el despatx del cap de Govern, i que té bifurcacions en diferents sectors de l'economia. Es tracta del tant publicitat acord monetari amb la Unió Europea, que en un principi –l'afer s'arrossega des de l'any 1994– es va vendre com l'oportunitat sobirana d'encunyar euros nacionals, una possibilitat inabastable durant la presència de la pesseta i el franc francès. Però ho sabia l'anterior Govern liberal, i ho sap l'actual gabinet socialdemòcrata. Hi ha un preu a pagar, i no en euros, sinó en la cessió d'una part de sobirania que es tradueix en una major dependència de les decisions i la legislació que emanen de Brusel·les.

L'acord, en tota la seva dimensió, implica acatar tot el cabal europeu en matèria de fiscalitat. Encara que una part no suposa cap problema després dels grans avenços fets pel Principat, una altra suposa un risc elevat per al sector bancari, que hauria de sotmetre's al control del Banc Central Europeu (sense que el país formi part de la UE) , i afrontar la lliure implantació d'entitats estrangeres, que ho podrien fer amb una molt mínima inversió.

Per això s'explica el viatge secret i urgent de Jaume Bartumeu a Madrid per explicar que el Principat no pot assumir totes les clàusules de l'acord. És de suposar que hi ha marge de maniobra i que el Govern intenta aprofitar totes les cartes disponibles. A falta de la versió oficial, Andorra ha de fer valer arguments sòlids i inqüestionables, i sense complexos malgrat que a vegades la UE pot tendir a la prepotència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.