L’informe de l’ONU elaborat després de la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (Cedaw) remarca novament que la prohibició d’avortar al Principat infringeix els drets de les dones. L’informe es fa ressò de l’article del codi penal que prohibeix interrompre voluntàriament l’embaràs, així com el fet que les dones que ho decideixen han de fer-ho fora de les fronteres andorranes. Tots dos punts, realitat. També afirma, però, arran de la versió d’Stop Violències, la impossibilitat d’adquirir mitjans contraceptius al Principat o el fet que les dones que no tenen recursos avortin a casa de forma clandestina. La primera qüestió incerta i la segona, com a mínim, no demostrada fins ara. Fer afirmacions difamatòries que manquen de veritat difumina la lluita i empobreix el debat. 

La discussió sobre la legalització o no de l’avortament és una qüestió molt seriosa, delicada i alhora necessària. Negar el dret a interrompre l’embaràs en els tres supòsits bàsics és un posicionament, com a poc, difícil d’argumentar. Fa temps que el país té deures pendents amb aquesta qüestió perquè és evident que l’opinió pública cada vegada en parla més, la qual cosa és sinònim de preocupació. El servei d’acompanyament a les dones que vol impulsar el Govern és una bona iniciativa i resol bona part de les preocupacions exposades per l’ONU, però segueix sense abordar el problema de fons. La temàtica s’ha de tractar des de la serenitat i el respecte per tots els posicionaments, estudiant totes les possibilitats i sent conscient de les possibles conseqüències. La decisió, més tard o més d’hora, s’haurà d’acabar prenent de forma democràtica i escoltant el que volen els ciutadans, sempre tenint clara la situació real i tenint molt present que es parla dels drets de les dones i, per tant, de persones reals amb històries pròpies.