PUBLICITAT

La despesa sanitària i l’accés al fisioterapeuta

El Col·legi Oficial de Fisiotereapeutes, en declaracions de la seva degana al PERIÒDIC, afirma que no hi ha un excés de professionals al Principat. Per analitzar aquestes afirmacions i posar-les en context, cal remuntar-nos uns dies enrere, fins al 23 d’octubre, en una compareixença del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, posterior al Consell de Ministres. Aleshores, Benazet va presentar el nou reglament d’acreditació dels professionals de la salut, que preveu limitar cada quatre anys l’adscripció al conveni amb la CASS d’aquell excés d’especialistes mèdics que no s’ajusten a les necessitats del país, com és el cas dels fisioterapeutes o dels odontòlegs.

Benazet afirmava que calia tancar «l’aixeta» a causa de la falta de controls en els últims anys sobre l’entrada dels professionals al país, que en onze anys s’han disparat un 324%. Per tant, és lògic i raonable que el Govern hagi decidit intervenir en aquesta situació per no generar una despesa sanitària innecessària provocada en gran mesura pel desgavell que hi havia hagut anteriorment. 

Ara bé, el fet que la degana del Col·legi de Fisioterapeutes afirmi que hi ha una considerable espera per demanar visita al fisioterapeuta (entre dues i tres setmanes), i que per tant, no sobrin tants fisioterapeutes com es pensava, mostra que les mesures per contenir aquesta expansió descontrolada en els últims anys requereix potser d’una aplicació més profunda. 

Cal tenir present que per accedir al fisioterapeuta també cal passar pel metge de capçalera, que és qui ha d’autoritzar l’accés a l’especialista i, per tant, atorga la justificació suficient per permetre aquesta desviació. Tot això, es produeix en un context en què el nombre de població creix i envelleix, per sort, amb una qualitat de vida òptima, dos factors que s’afegeixen a tota una suma que cal tenir en compte. Un debat d’equilibris al qual el Govern, com la majoria de països occidentals, hi haurà de fer front.

PUBLICITAT
PUBLICITAT