Un 12,8% de la població andorrana es trobava en risc de pobresa l’any passat, segons el Departament d’Estadística. És una xifra negativa perquè la taxa hauria de ser inexistent, aquí i a qualsevol lloc, i al mateix temps és un indicador de les dificultats creixents de moltes famílies per tenir suficients ingressos davant de les despeses que han d’assumir. El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, un dia després de conèixer-se les dades, s’hi va referir i va reclamar al Govern mesures per capgirar aquesta situació, com ara incrementar les pensions. Aquesta i altres mesures estan contemplades pel nou Executiu a partir de l’any que ve, tot i que les repercussions són a hores d’ara incertes i caldrà veure si són suficients.

De l’estudi de les condicions de vida del 2018  també es desprèn que l’accés a l’habitatge també hi té a veure en aquesta situació. Per exemple, un 14,5% de la població assumia unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos, sense tenir en compte les prestacions socials que podien percebre per això. Però també hi ha altres dades que generen diferents preguntes, com ara que el 43,3% de la població indica que les despeses de la llar suposen una càrrega pesada respecte als ingressos i que un 40,7% de la població declara no poder respondre a unes despeses imprevistes de 950 euros.

Són indicadors que mostren des de diferents variables les dificultats per les quals estan passant molts ciutadans en un país on la taxa d’atur  també sigui dit, és molt baixa, i on gairebé s’assoleix la xifra de la plena ocupació. Per tant, qualsevol lectura de la xifra sobre els indicadors socioeconòmics s’han de fer  tenint en compte aquesta perspectiva i una doble lectura. Atesa la situació actual, cal que els polítics siguin valents per fer revertir una situació que amenaça en enquistar-se si no s’hi apliquen mesures amb celerita. Recuperar el poder adquisitiu de la classe mitjana és a hores d’ara una prioritat i una necessitat.