Queda només una setmana perquè es tanquin les llistes electorals que concorreran als propers comicis comunals del 15 de desembre. Com és habitual, tot i que falten pocs dies per la data límit de les candidatures, en la majoria de parròquies són encara més grans els dubtes i les incerteses que els noms ja confirmats i validats. El que sí que està clar que trobarem en aquestes eleccions a diferència de les anteriors són les famoses plataformes. Com a mínim a Andorra la Vella i a Sant Julià els electors trobaran una barreja de sigles polítiques ben estranyes quan vagin a votar. Partits que a nivell nacional protagonitzen fortes crispacions i intercanvi de retrets, a algunes parròquies podrien acabar anant de la mà. 

L’argument, independentment de quins colors es combini a cada plataforma, és el mateix: sumar forces per un projecte comú per a la parròquia. El cert és, però, que en la decisió d’anar conjuntament amb altres partits s’hi sumen diferents motius. El primer i més evident és el pacte que existeix dins del Govern. El fet que DA, L’A i CC governin junts fa que sigui difícil d’explicar que a nivell parroquial s’enfrontin. El segon és el més vell dels motius: les ganes de guanyar i la certesa que probablement per separat no sumarien prou en alguns casos i en d’altres ni tan sols serien capaç de fer llista. 

El problema és, però, si la ciutadania entendrà la barreja de sigles i colors. Està clar que els polítics tindran feina en explicar la decisió de formar plataformes i que només el dia de les eleccions es veurà si dos més dos en política suma quatre. De moment, l’experiència passada amb la barreja L’A-PS sota el paraigües de d’Acord no va donar els resultats esperats com a mínim a una part dels implicats i va rebre força crítiques per part de l’electorat. El dubte és si la ciutadania farà memòria i si en clau parroquial els pactes es llegiran igual que en clau nacional.