Els grups parlamentaris Socialdemòcrata i Andorra pel Canvi van presentar ahir les modificacions a la Llei de llibertat sindical i al Codi de relacions laborals que han estat consensuant durant els darrers mesos. Finalment, després de moltes converses, les modificacions seran, a grans trets, dues: la regulació del dret de vaga i certs canvis en la legislació sindical que assegurin una major representativitat dels treballadors. La modificació del règim d'acomiadaments, per suprimir el comiat no causal tal i com pretenien els socialdemòcrates, no ha vist finalment llum. Tot plegat fa que l'acord en qüestió es pugui qualificar com un pacte de mínims.

De mínims però digne d'elogi, ni que només sigui per l'absència quasi absoluta de pactes en aquesta legislatura, especialment entre el PS i ApC. La regulació del dret de vaga és el tancament d'un cercle que es va obrir amb la inclusió d'aquest dret a la Constitució. És normalitat constitucional, més que no pas extensió de drets, perquè el dret ja existia. De fet, regular un dret és sempre limitar-lo, però és bàsic pel que fa a la seguretat jurídica, tant d'aquells que l'exerceixen (treballadors) com dels que poden patir les conseqüències del seu exercici (empresaris, clients i usuaris). Quant a la modificació de la Llei de llibertat sindical, caldrà veure si es tradueix en una major activitat sindical a les empreses.

Sigui com sigui, amb aquests dos textos s'avança cap a la convergència social amb Europa, per bé que encara queda molt camí per recórrer: n'hi ha prou de pensar en dos elements tan bàsics com una cobertura estructural –i no conjuntural– per a la desocupació involuntària o la creació d'un fons de garantia salarial, molt útil no només per als treballadors, sinó també per als mateixos empresaris. En aquest camí que encara queda per resoldre es pot optar per dues sortides: La primera i més òbvia, és la de copiar els sistemes de protecció social dels països veïns, solució que en altres àmbits no sempre ha donat un resultat satisfactori; la segona és la recerca de solucions pròpies, més adaptades a la realitat del país. I caldrà ser més imaginatius del que fins ara ha estat l'habitual.

Ara bé, s'opti per la solució que s'opti una premissa ha d'estar clara: si es vol avançar cap a una economia d'alt valor afegit, cap a un model de país més centrat en la qualitat que en la quantitat i cap a un mercat de treball on imperi una elevada qualificació de la mà d'obra, cal també estendre la protecció social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.