La campanya popular per aconseguir la regulació del consum del tabac en els espais públic tancats ha culminat parcialment, amb la recollida de les 2.000 signatures de suport que fan falta per traslladar la demanda a Sindicatura per aconseguir que la proposició de llei sigui debatuda al Consell General.

Quan resulta que moltes vegades es parla de la poca participació ciutadana en la vida política i social del país, ens trobem ara davant una resposta clara que es tradueix en una inquietud al carrer que no forma part de l’agenda dels partits polítics.

Els responsables de la campanya tenen previst entregar les més de 2.200 signatures a Sindicatura el proper dilluns, quan està previst que dilluns es revisin les firmes i, si són validades, es presentaran al Consell General, juntament amb la proposició de llei, per a que sigui debatuda.

Els impulsors de la campanya, que evidentment han de mostrar-se molt satisfets, han destacat que si se superen aquestes dues barreres, s’haurà aconseguit que per primer cop que una iniciativa legislativa popular arribi al Consell General. A banda dels més de 2.200 andorrans (el que representa el 10% del cens electoral) que han donat suport a la iniciativa, hi ha també 600 residents que s’hi han adherit, malgrat no tenir dret a vot.

Caldrà veure ara quin és el posicionament de la classe política, més donada als grans debats. De fet, Andorra té una característica peculiar, com és el gran percentatge de població fumadora i que aquest hàbit encara està molt integrat en les relacions socials. A diferència de la majoria de països europeus, on el veto al tabac ja és un fet, a Andorra el tabac continua sent un producte atractiu que es troba en tots els aparadors de les botiges ja que, agradi o no, continua mantenint un atractiu entre els visitants. Perquè sí una cosa és clara és que les restriccions al tabac que s’han instaurat en molts països no ha tingut cap mena d’incidència en la disminució de la població fumadora, que es manté i en alguns casos fins i tot ha augmentat.

Un altre debat és el respecte als no fumadors i la llibertat que han de tenir de poder estar en espais públics lliures de fum .Les primeres opinions de responsables dels locals assenyalen cap a un mateix criteri, en el sentit que cal regular el tabac per defensar els no-fumadors.

La darrera paraula la tenen els legisladors, i el gran interrogant és saber fins on estan disposats a arribar, alhora que s’ha d’exigir valentia i que no caiguin en errors ja coneguts. Saben que no hi ha un altre camí, més tard o aviat .

Per a més informació consulti l'edició en paper.