El Govern i els comuns van celebrar ahir una nova trobada, ja hi van sis, per continuar analitzant la modificació de les competències. Sobre la taula, a priori, no va estar el controvertit afer de la Carta d’Autonomia Local, que ha aixecat noves espurnes entre les administracions central i comunal.

A priori perquè, tot i la convocatòria, els periodistes convidats a l’acte no van obtenir declaracions dels assistents, després d’una llarga i freda espera, i els mitjans de comunicació es van haver de conformar amb el tradicional comunicat de premsa.

Sobre la taula de debat va estar la revisió de l’article 4 de la llei qualificada de competències comunals la qual, segons les declaracions d’alguns dels participants, va quedar quasi enllestida després de reunió. Tot ha canviat molt, perquè aquest ha estat sempre un tema espinós que ha intoxicat a vegades les relacions entre els comuns i l’Executiu, bàsicament pel repartiment dels ingressos impositius i l’import de les transferències.

Però la crisi també en aquest àmbit ha tingut els seus efectes i ha modelat fins ara un discurs immobilista en que cada comú i el Govern eren parcel·les privades. La injecció de diners està lluny de la de fa anys i les administracions, amb seny i sentit comú, s’han adonat que cal una reformulació. D’una banda és innecessari duplicar serveis i la mancomunitat és una alternativa molt vàlida sense cap perjudici per als ciutadans i sí, en canvi, un estalvi públic.

També, almenys així ho sembla, no té cap sentit les diferències entre parròquies en la qualitat i en les tarifes dels serveis, alguns dels quals seran assumits pel Govern. I és que l’Executiu, sigui del color polític que sigui, està en disposició d’oferir de forma equitativa molts serveis i ajuts que ara depenen de cada comú. Es tracta de canviar l’administració sense que el destinatari noti el canvi. Això sí, el centre de la discussió es basa ara amb el números, per acabar de dirimir el cost que suposa per a l’Executiu l’assumpció d’aquestes atribucions, i la resta que cal aplicar a les corporacions locals a canvi de deslliurar-se de competències.

Escoles bressol, manteniment de les carreteres secundàries o el transport queda en mans del Govern. El quid de la qüestió és abordar ara el punt comú que representa el repartiment dels diners en base a la nova organització competencial. Pot semblar un gran obstacle, que no ha de ser així, tenint en compte que l’estalvi d’una banda es tradueix en un major cost per un altre. En definitiva, la centralització parcial amb la nova organització ha de suposar un estalvi que el ciutadà no percebi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.