Fins a 643 dies entre reixes. Aquest és el temps que Joan Besolí i Sandro Rosell han passat tancats en presó preventiva. Finalment, l’Audiència Nacional anunciava ahir la seva absolució i la indignació i l’alegria es barrejaven. D’una banda, era evident la satisfacció dels dos principals acusats i dels seus advocats per haver guanyat el judici però per l’altre no podien tampoc dissimular l’enuig per haver perdut gairebé dos anys de la seva vida a la garjola. El cas fa temps que indigna tant dins del Principat com a l’altra banda de la frontera, i és que Besolí i Rosell han batut el rècord de presó preventiva a Espanya. Però ahir les xarxes socials van bullir amb comentaris de personatges socials i polítics de renom que celebraven el canvi de rumb del sistema judicial espanyol, alhora que es feien creus de la injustícia de la decisió de la jutgessa Carmen Lamela i asseguraven que el poder judicial havia quedat en evidència. 
Sens dubte, la mesura de presó preventiva contra un nacional andorrà durant gairebé dos anys ha estat desproporcionada i la sentència així ho ha evidenciat. A més, les maneres de procedir de la justícia espanyola, que evidentment és sobirana i mereix respecte, no ha rebut mai resposta per part de l’Estat andorrà. Cal recordar que els motius pels quals es denegava la llibertat provisional de Besolí era precisament que el fet de ser andorrà podria propiciar que l’acusat marxés a Andorra i no se’l pogués extradir. Així mateix, cal tenir en compte també que els delictes dels qual se’ls acusava haurien passat en territori andorrà, de manera que la lògica era que es jutgessin a les dependències del Principat. De fet, resta encara oberta la mateixa causa a Andorra. Una causa que, sens dubte, ara també estarà afectada per la resolució de la justícia espanyola, que no ha pogut demostrar cap dels delictes que la Fiscalia havia posat sobre la taula.