Ho diu l'OMS: a causa de l'augment de l'esperança de vida i a la disminució de la taxa de fecunditat, la proporció de persones majors de 60 anys està augmentant més ràpidament que qualsevol altre grup d'edat en gairebé tots els països. L'envelliment de la població pot considerar-se un èxit de les polítiques de salut pública i el desenvolupament socioeconòmic, però també constitueix un repte per a la societat, que ha d'adaptar-se a això per millorar al màxim la salut i la capacitat funcional de les persones majors, així com la seva participació social i la seva seguretat.

Hi ha qui ha alçat la veu d'alerta, i que avisa que si no s'adopten reformes amb urgència, mantenir el sistema públic de pensions podria convertir-se en molts països en una utopia a partir del 2050. El progressiu envelliment de la població i una menor natalitat, combinada amb la profunda crisi econòmica i la taxa de desocupació, està afectant els models europeus. Alguns països europeus ja han començat a fer modificacions. És el cas d'Hongria, la República Txeca, Grècia i Turquia, que han retardat la seva edat de jubilació fins als 65 anys. França va aprovar fa poc retardar-la als 62 anys, la qual cosa li ha costat un gran enfrontament amb els sindicats.

A Andorra el sostre és als 65 anys, encara que es contempla l'opció de continuar treballant. Tot i la recent reforma de la llei de la CASS, la universalització de l'afiliació per a tothom que desenvolupi una activitat econòmica –treballadors i empresaris–, i l'increment de les cotitzacions, el sistema de pensions no està al marge de riscos. Les autoritats sanitàries del país són molt conscients. La branca de jubilació, segons molts estudis, arribarà en uns deu anys al dèficit i s'aproparà la fi de les reserves de la parapública. L'evolució demogràfica és clau, amb el conseqüent allargament de la vida i la major despesa en pensions de jubilació. La CASS ha d'elaborar, com a mínim, cada cinc anys, un estudi actuarial i trametre'l al Govern, proposant les mesures necessàries per mantenir la viabilitat futura de la branca de jubilació. I les xifres són prou eloqüents: el nombre de pensionistes ha crescut en 2.000 persones en els darrers quatre anys i se situa en gairebé 12.000 pensionistes, el que vol dir el 15% de la població d'un cens que està inflat i no és real. Per contra, el volum d'assalariats continua a la baixa.

Malauradament hi ha poques receptes. Hi ha qui anima la ciutadania a acudir als sistemes privats, però pel que fa al model públic, només l'augment de les cotitzacions sembla viable. Encara que costi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.