Va ser el desembre de 1998 quan el Govern liberal va adjudicar les obres de construcció de la depuradora de la Massana (Anyós), a un grup integrat per l'empresa francesa Saur i l'andorrana Vallnet. Paral·lelament, el ministre d'Economia i portaveu de l'època va anunciar que s'havien adoptat altres mesures de caire mediambiental sobre els col·lectors.

Va ser el 2008 quan la Batllia, a demanda de l'Executiu, va dictaminar una sanció d'1,8 milions d'euros a l'UTE per «incompliments contractuals en les obres d'aquesta infraestructura», unes acusacions que l'UTE sempre ha negat. Des de llavors s'ha recorregut un llarg camí per les diverses instàncies judicials fins a desembocar al Tribunal Constitucional, que va denegar el recurs d'empara per causes formals i la disputa es va traslladar a Estrasburg.

L'UTE, i més concretament un dels responsables de l'empresa francesa, sempre ha defensat que el procés no ha estat equitable, tot i que també hi ha hagut diversos intents per buscar una sortida amigable a la disputa amb l'Administració central. En tot aquest procés, que el mateix ministeri fiscal va assenyalar al Tribunal constitucional que era prou important, s'ha notat una excessiva opacitat per part de la Batllia en general, mentre que l'UTE ha seguit sempre la mateixa estratègia en apuntar les presumptes irregularitats que ha detectat.

En realitat, hi ha dos punts que resulten, com a mínim, sorprenents. D'una banda, segons denúncia l'UTE, que el magistrat ponent que es va fer càrrec del cas a la sala administrativa del Tribunal Superior, Lluís Saura, té relació amb un important bufet de Barcelona que hauria treballat en algunes ocasions per al Govern. Davant aquest fort argument, el Consell Superior de la Justícia es va limitar en el seu moment a emetre un inconsistent comunicat defensant el magistrat. Però és que, a més, la llei de la justícia estableix que els magistrats estrangers ho han de ser també en els seus països, i per tant s'ha de suposar que no hi ha cabuda per a diverses interpretacions de la llei. L'altra punt, igual de destacat, fa referència a la possible parcialitat de l'empresa que va elaborar els informes sobre la depuradora, i que van ser bàsics per a la defensa del Govern i el resultat de les sentències. Una empresa que va optar al concurs públic inicial de l'obra i que actualment explota la planta. Són masses interrogants que no han rebut resposta, i que ara s'hauran de desvetllar a instància del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que s'ha interessat pel litigi i que reclama aclariments al Govern.

Per a més informació consulti l'edició en paper.