Set llistes nacionals i 24 territorials. Aquestes són les opcions dels 27.278 electors cridats a les urnes el proper 7 d’abril. Oficialment, a partir d’ahir els polítics estan autoritzats a bombardejar informació per convèncer als votants que el seu projecte és el millor pel país, malgrat que fa dies que els actes polítics freguen la línia de la legalitat electoral. Les ganes d’iniciar la cursa per part de tots els partits ha protagonitzat una precampanya densa, carregada d’actes i de propostes però sense la possibilitat legal de demanar encara el vot. Sigui com sigui, ara sí que les formacions poden posar tota la llenya el foc. Tenen quinze dies per explicar el millor possible les seves idees i per arribar a un electorat que en els darrers comicis ha preferit quedar-se a casa. 

Donat el tret de sortida, també serà important veure per quin joc opta cada opció política i si les propostes es construeixen en positiu o si, del contrari, l’estratègia per guanyar seguidors es basa en destruir els altres. De temes per encarar de forma seriosa i respectuosa n’hi ha i molts: des del futur del sistema sanitari –que sí o sí haurà de passar per apostar per polítiques impopulars– a temes socials com la despenalització de l’avortament –però des d’un debat seré i pausat–, els drets laborals, l’habitatge o les infraestructures que cal encarar –sempre que econòmicament siguin possibles o l’acord d’associació amb la UE. També serà important veure quin fonament tenen les promeses, perquè fer volar coloms amb propostes que no tenen un estudi de cost al darrera també és part del joc brut, ja que únicament serviria per buscar el vot fàcil enganyant un elector confiat.

Cal apel·lar a la responsabilitat dels polítics i recordar-los que tenen a les seves mans el futur del país. I també a la responsabilitat dels votants, que han de ser conscients que la força és del poble, ja que, al final, sempre és l’elector el que decideix.