Per primera vegada els dos grans dominis esquiables, Grandvalira i Vallnord, han presentat conjuntament la temporada d’hivern. Tot un símbol d’unitat d’acció, d’haver entès que el que cal és vendre la marca Andorra i no portar la competència natural a situacions absurdes. Si a això li sumem els acords als quals els dominis andorrans arriben amb altres estacions d’esquí del Pirineu, es reforça encara més la unitat, de la marca Pirineus en aquest cas. També és mereixedor d’elogi el fet que, tant Grandvalira com Vallnord, hagin sabut adaptar la seva política d’inversions al moment de recessió econòmica: Sense deixar d’invertir, les estacions s’han centrat en millorar l’oferta de què ja disposaven i no en emprendre grans obres, tant costoses d’executar primer com de mantenir després

L’actitud dels dominis esquiables contrasta amb la dels cònsols exhibida a la reunió que van mantenir a la Massana dimarts passat. Els cònsols van acordar que els respectius Comuns retallarien dràsticament les aportacions a Andorra Turisme; és una qüestió d’Estat, van argumentar els mandataris comunals, i per tant ho ha d’assumir el Govern.

Decidir que la promoció turística exterior és una qüestió que pertoca a l’Executiu no és necessàriament un mal argument. Ara bé, potser hagués estat millor deixar-ho clar en una de les diverses trobades que els cònsols han mantingut en els darrers mesos amb el cap de Govern i evitar així malentesos. Si els mandataris comunals estan molestos perquè el Govern va donar per fet que els Comuns aportarien cada any 100.000 euros a Andorra Turisme sense consultar-ho prèviament amb els cònsols, potser el més adequat no era prendre la decisió de maner unilateral.

Una altra qüestió, també referent a la relació del Govern amb els Comuns és la de la Carta Europea de l’Autonomia Local que el cap de Govern va signar a Estrasburg fa dues setmanes. L’Executiu no va acceptar tots els articles de la Carta, excloent alguns dels que fan referència al finançament dels ens locals. Deixant de banda que la qüestió també es podia haver debatut abans amb els cònsols, sorprèn que un Govern tan interessat a normalitzar la situació del Principat i homologar la seva legislació amb la de la resta de països europeus hagi subscrit la Carta a mitges. Si hi ha motius constitucionals per haver-ho fet així hauran de ser convenientment explicats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.