L’Institut de Drets Humans d’Andorra va anunciar ahir un recull de demandes que vol que recullin els partits polítics en les properes eleccions generals. Entre ells n’hi ha un de molt polèmic i que centrarà bona part dels programes electoral si la campanya: la despenalització de l’avortament. Per la presidenta de l’institut, Elisa Muxella, és necessari legalitzar la interrupció de l’embaràs en els quatre supòsits bàsics: que hi hagi perill per a la vida o la salut de la gestant, que la gestació hagi estat fruit d’un delicte, en cas de malformacions del fetus o per motius econòmics.
La qüestió està sent i serà, de ben segur, un dels aspectes de debat i de controvèrsia entre els partits i també dins dels membres de cada formació. De fet, ja ho ha sigut amb Alfons Clavera pel seu posicionament pro-vida dins dels liberals i ara que encapçala una nova llista, o serà amb l’Institut de Drets Humans, del qual és vicepresident. Queda clar, doncs, que tenir un posicionament clar, sincer i lluny de la demagògia serà clau per confeccionar llistes i programes coherents. A més, totes les formacions han de tenir clar que no s’hi val només en dir sí o no a l’avortament o en passar la paraula a la ciutadania. Cal, a més, tenir una alternativa al coprincipat en cas d’apostar per un canvi de model d’Estat o tenir la certesa que avortament i coprincipat són compatibles en cas d’apostar per aquesta via. Decidit i definit el camí que volen emprendre els més conservadors i els més progressistes, caldrà informar a la ciutadania de tots els escenaris possibles perquè el vot sigui a consciència, meditat i amb coneixement de causa. El debat, per molt que estiguem en època electoral, ha d’anar més enllà dels colors polítics per afrontar una problemàtica social delicada per a les dones que la pateixen i que, a més, pot afectar al model actual d’Estat.