Tot i l’evidència que els temporers són ciutadans de ple dret no està de més que el raonador del ciutadà, Marc Vila, ho recordés ahir. Perquè un gruix de la població a Andorra pateix el problema de l’habitatge . El pateixen els nacionals, els residents de molts anys, els que volen començar una nova vida al país i també els qui venen a fer la temporada que, recordem-ho són un pilar estructural de l’economia al país. Perquè tothom ho diu: «Sense temporers, les pistes d’esquí no obren».  Sembla que tots ho sabem però a l’hora de la veritat, aquests nois i noies es troben amb actituds de dubtosa legalitat i, encara que ho fossin, són de dubtosa humanitat. Parlem de lloguers de sofàs per centenars d’euros i d’acumulació de persones en espais reduïts. Tothom sap que hi ha un problema però les solucions plantejades són a llarg termini i els temporers són aquí. El raonador és conscient que la solució al problema s’ha de buscar a llarg termini, un fet lògic perquè la problemàtica dels lloguers s’ha convertit en estructural a Andorra. 

La pregunta ha de ser ara què fem amb aquests nois que tenim aquí? El país els necessita. El raonador diu que no és culpa del Govern, el Govern que hi està treballant, els comuns que no hi poden fer res, les estacions d’esquí que els preocupa i que estan intentant posar-hi remei. Probablement tots tenen una part de raó, o tota. Però probablement tots pequen, pequem, de mirar, en certa mesura, cap a una altra banda, almenys parcialment. 

En aquest sentit les paraules del raonador pronunciades ahir en les quals «anima a prendre consciència» de la problemàtica haurien de ressonar en totes les consciències de tots els ciutadans del país, amb problemes d’habitatge i sense. Si encara hi ha algú al país que cregui que un temporer té menys dret a un habitatge digne, que revisi la Carta dels Drets Humans.