Un dels grans problemes que pateix el sistema judicial és el gran volum de casos a tractar amb un personal limitat. Fa poc més d’una setmana, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Lluís Montanya, i aprofitant l’obertura del curs judicial, es va queixar públicament de la falta de recursos, sobretot humans.

No es tracta de cap novetat, i aquesta reivindicació ja estava sobre la taula de l’anterior ministre, el liberal Antoni Riberaygua, qui va tenia enllestida una reforma amb la carrera judicial i la creació de la figura francesa de l’uixer, l’executor de les sentències. Montanya va parlar clar per admetre que l’augment progressiu de causes no és assumible, i es va referir a la figura de l’huissier francès com una formula per desencallar l’actual situació que quasi arriba al col·lapse. Durant l’exercici passat els expedients es van alçar fins a la suma de 54.000, una xifra que es tradueix en un increment del 20%. La situació agreuja, segons va detallar el president del CSJ, perquè s’està treballant amb la meitat de la plantilla, principalment per les baixes que hi ha per maternitat o malaltia.

L’estructura judicial és bàsica en tot estat de dret. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, que alhora assumeix les responsabilitats de la cartera de Justícia, no és aliè a la problemàtica, i s’ha referit a una data, el 2012, com l’any que la figura de l’uixer pugui ser realitat. Es tracta d’un professional, aliè a l’Administració, que executa les sentències civils, i que a Andorra s’hi dedicaria per a causes civils i administratives. El Col·legi d’Advocats també s’ha fet ressò d’aquesta necessitat, que la situa com a prioritària basant-se en l’informe elaborat per l’organització que aplega els hussiers francesos, i que està en mans del Consell Superior de la Justícia. Aquest documents, a grans trets, xifra en tres el nombre d’executors que requereix el sistema judicial andorrà: un uixer cada 20.000 habitants.

Així mateix, l’òrgan de l’advocacia considera que davant el col·lapse a la Batllia la data del 2010 queda massa llunyana, i tem un bloqueig total si es manté l’evolució actual.

És comprensible la preocupació. El col·lapse, més que lentitud, beneficia especialment a aquells que han de respondre davant la justícia, i penalitza als ciutadans i institucions que han guanyat un plet. Es tracta d’una injustícia manifesta imposada per una estructura escassa de recursos que veu amb impotència la demora en l’execució de les sentències civils i administratives, i fins i tot s’apunta que una gran part de les execucions no es materialitzen.

Tot i que es tracta d’un tema permanent en el debat polític i judicial, l’actual escenari que porta el país a una eleccions avançades fa del tot improbable que s’agilitzi la demanda del món judicial. És una veritable llàstima.

Parchic tem as aut qui volore nem ium ad undanis rem ratestionsed ulparuptatur aut occus moluptam ipsunt eariatem que cusam ut ut venis et et, quaspe nobis aligeni hilit, con con cus aut anducilitae velendipitis rent que rae odipid que inciam dem dus nobitatis ni omnia se provitatus sernam doluptate lamus nobisci llatemped quidel ipsam solupta

Per a més informació consulti l'edició en paper.