Més de 2.200 persones han escollit el seu metge referent durant els tres primers dies en què era possible. Unes primeres dades que, segons el ministre Cinca, generen optimisme. La mesura, que forma part de la reforma sanitària, té com a objectiu rebaixar el dèficit sanitari. Amb tot, no s’ha presentat cap estudi amb xifres concretes que quantifiqui el suposat estalvi de la mesura. De fet, ni tan sols hi ha una data fixada perquè l’ús de la figura del metge referent sigui obligatòria, de manera que és impossible ni tan sols determinar quan es podran començar a veure els impactes a les arques sanitàries, si és que n’hi ha. 
Precisament el fet que no hi hagi un calendari marcat amb una data límit per escollir el metge de capçalera està generant dubtes entre els ciutadans, tal com va admetre ahir el ministre. El Govern ven la manca da data concreta com un punt positiu que permet als pacients no haver de desplaçar-se expressament a la consulta o a la CASS per fer el tràmit i vol enviar un missatge de «confiança i tranquil·litat» perquè de moment no passar pel metge referent no comporta cap penalització. 
Els dubtes, però, són comprensibles, ja que s’ha anunciat una modificació però sense una data ni una concreció d’estalvi. I a més, s’ha començat a comunicar pocs dies abans que es pogués començar a escollir. 
És positiu que el canvi no hagi d’estressar a ningú ni suposi un daltabaix per la població. I, en aquest sentit, és comprensible que el temps d’implementació del metge referent tingui una llarga durada. No posar una data d’inici ni parlar de beneficis clars i palpables, però, treuen força i coherència a la mesura i provoca dubtes entre els ciutadans. El sistema sanitari requereix de modificacions clares que garanteixin l’estalvi, i no d’una reforma inconcreta.