Els integrants de la família reformista es troben en un moment crucial: o el Partit Reformista (PRA) va per lliure o els seus membres continuen integrats a la Coalició Reformista en condicions molt similars a les actuals. Aquests són, a grans trets, els termes de l’ultimàtum plantejat aquests dies pel president del Grup Parlamentari i líder de la Coalició, Joan Gabriel. El punt d’inflexió marcat pel líder de CR ve afegir-se al que els impulsors del PRA van marcar l’agost passat. Si en aquell moment vam saludar aquell gest, perquè contribuïa a anar aclarint el confús panorama de CR, avui també hem d’aplaudir el gest de Gabriel pel simple fet que contribueix a clarificar encara més l’escenari.

Per als reformistes arriba l’hora de la veritat: de decidir si les dues ànimes de CR continuen unides o bé emprenen camins separats. Cal recordar que l’aventura reformista va començar alabant la unitat com un valor, però també renunciant a sumar a qualsevol preu. Cal recordar que la Coalició Reformista prometia ser quelcom nou, un canvi en profunditat del sistema de partits del Principat.

No és de rebut que el primer partit de l’oposició no sigui un partit i més d’un any i mig després de les eleccions continuï amagat en una nebulosa. L’estructura actual que uneix els reformistes és poc transparent. La ciutadania coneix l’existència d’assemblees, de reunions del grup parlamentari, d’altres reunions ampliades amb els candidats a les eleccions del 2009, de comitès d’enllaç entre centristes i liberals, entre CR i els impulsors del PRA. Tot plegat és confús i impropi d’una força política d’alternança. És el moment de les decisions que esvaeixin dubtes i facin evidents els paràmetres en els que es mouen els diferents actors del reformisme.

Si la democràcia liberal és el menys dolent dels sistemes polítics, els partits són la manera menys dolenta d’organitzar una democràcia. Si de debò s’aspira a ser alternança de govern no es pot seguir estructurat en una amalgama política que és, en el millor dels casos, confusa. Per tant, el resultat òptim d’aquesta hora de la veritat només pot anar per dos camins: o es crea i es consolida el PRA o CR s’estructura com una aliança entre el vell PLA i alguns grupuscles independents. En qualsevol dels dos casos, el nucli hauria de ser un partit ben organitzat i transparent. Només d’aquesta manera hi haurà una alternativa sòlida i creïble al Govern socialdemòcrata i els altres partits disposaran d’interlocutors vàlids.

Per a més informació consulti l'edició en paper.