• Green va fer la troballa mentre investigava per al seu doctorat a la Universitat de Swinburne

U Un científic d’una universitat australiana ha localitzat un grup de galàxies que es creia desaparegut i l’existència de les quals contribuirà a entendre l’origen dels estels. Aquestes galàxies s’assemblen a les antigues i, «si no les haguéssim descobert, pensaríem que van desaparèixer fa cosa de cinc mil milions d’anys», va declarar Andy Green, qui va fer la troballa mentre investigava per al seu doctorat a la Universitat de Swinburne, a Victoria. L’estudi es va publicar en l’última edició de la revista científica Science. Green va explicar que el grup «només» està a 1.000 milions d’anys llum de la Via Làctica, «per la qual cosa ningú esperava trobar-ho i menys tan a prop».

EL CIENTÍFIC va calcular que el nostre univers té uns 14.000 milions d’anys (data del Big Bang) i que la Via Làctica va sorgir poc després, possiblement fa 10.000 milions d’anys. «Tenen característiques de galàxies antigues, molt antigues, que s’haurien creat quan l’univers encara era jove i, no obstant això, tenen forma de disc, com la nostra, i es comporten com a galàxies joves», va comentar l’astrònom sobre la seva troballa. «És com quan trobes el fòssil d’un dinosaure, el fet que sigui un dinosaure i que estigui fossilitzat et fa comprendre que és antic, però és possible que el dinosaure morís sent un bebè», va comentar Green.

les galàxies són conjunts de gas, pols interestel·lar i milers de milions d’estels la gravetat dels quals els fer girar entorn del centre de la galàxia. El gas es condensa en àrees anomenades núvols moleculars i allí neixen els astres que, quan aconsegueixen el final de la seva evolució, produeixen gas. «Les galàxies que hem descobert estan vives, però a més tenen una turbulència interior que els permet crear estels molt més ràpidament que la nostra pròpia galàxia, formen desenes fins a centenars d’estels cada any, moltes d’elles tan grans com el nostre sol», va manifestar el científic.

Va explicar que «la turbulència influeix en la rapidesa amb que es formen els estels», quantes més estels es converteixin en gasos, més astres podran néixer, i així sembla que les pròpies galàxies regulen la seva regeneració i la generació de la matèria, «però encara no sabem com», va apuntar Green. Va indicar que, de la mateixa manera, «en néixer els estels emeten energia i aquesta energia crea desordre en el gas que les envolta i el desordre o turbulència genera el naixement de nous estels», és un procés l’estudi del qual es podran aprofundir amb el grup de galàxies localitzat.

AQUESTA CAPACITAT de renovació fa pensar a l’astrònom que les galàxies oposades poden ser més joves que la Via Làctica i la qüestió que se li planteja és «d’on ve el gas necessari per crear aquests estels». El científic de la Universitat de Swinburne va assenyalar que quan l’univers era més jove contenia grans quantitats de gas i la formació dels estels estava determinada pels corrents freds de gas que passaven del cosmos a les galàxies, «però actualment no hi ha tals quantitats de gas en l’univers».

Green va fer el descobriment amb ajuda del Telescopi Anglo-Australià i experts de l’Australian Astronomical Observatory i amb el suport d’un equip de científics de la seva pròpia universitat, de la Universitat Nacional d’Austràlia (ANU) i de la Universitat de Torontó (Canadà). El proper pas és utilitzar el famós Observatori Keck a Hawaii (Estats Units), però l’ideal va concloure seria poder treballar en l’Observatori Cerro Les Campanes, a Xile.

Per a més informació consulti l'edició en paper.