E ls casos de maltractament de pares cap als seus fills han augmentat. O si més no han crescut les denúncies dels joves que els han patit, segons afirma el psicòleg David Subirà. La franja d’edat de les persones que donen llum a aquestes situacions difícils és extensa: des dels 12 als 30 anys. Una realitat que pot semblar remota però que Subirà coneix de ben aprop i n’explica exemples que no deixen a ningú indiferent. 
I més enllà de les històries que aquests joves han viscut, hi ha les conseqüències que se’n poden derivar. Conflictes psicològics importants que es poden notar  al llarg dels anys si no es treballen. Entre aquestes conseqüències es poden trobar els trastorns de conducta. En aquest cas, Subirà destaca que, malgrat que han disminuït, cal estar-ne atents perquè es deu a una falta de la presència dels pares. Una casuística que el psicòleg destaca que es dona especialment al Principat per la dificultat d’aconseguir una conciliació laboral i familiar. La falta de temps dels progenitors, acaba afectat en la conducta dels fills perquè no els posen «límits», destaca. 

Tot plegat fa evident que cal un replantejament de la relació entre pares i fills, no només pel que fa als casos de maltractament, en els que és clar que cal actuar, sinó també amb l’absència dels pares a la qual sovint no donem la importància que té. I per això és necessari incidir en la conciliació familiar ara que tenim les lleis laborals a tràmit. Per aconseguir-ho, cal anar més enllà d’allargar la baixa per maternitat i paternitat i pensar en mesures igualitàries i que permetin pensar en formar una família sense renúncies. I un cop presa aquesta decisió, que sigui possible passar el temps necessari amb els fills. Del contrari, cal tenir present que aquests joves amb problemes seran demà treballadors i també pares i els problemes es duplicaran.