La crisi no està fent estralls només en les economies domèstiques, sinó que també les institucions s’han vist forçades a aplicar una gestió d’estalvi i retallades que, a vegades no són prou compreses pels ciutadans, acostumats fins fa poc a rebre molts serveis des de les corporacions locals. La recessió econòmica ha capgirat aquesta filosofia, que sovint es traduïa en inversions faraòniques per a comuns que, comparats amb moltes ciutats europees, tenen un estret marge de recaptació.

Fa uns dies, en aquesta mateixa secció, s’abordava el llast que suposa per als comuns haver d’invertir fins a un 80% el que reben en concepte de transferències. En aquest punt hi ha consens sobre la necessitat de modificar el sistema i donar llibertat als mandataris parroquials a l’hora de decidir les prioritats.

Les mateixes exigències d’estalvi estan conduint als comuns a una nova gestió de despeses compartides pel que fa a alguns serveis públics. Mancomunar ha deixat de ser un concepte més i ha passat a ser un objectiu entres parròquies. Ordino i la Massana han estat capdavanteres, i Andorra la Vella i Escaldes segueixen pel mateix sender amb l’únic propòsit d’estrènyer el cinturó, ja que no tot ha de passar inevitablement per augmentar les tarifes d’alguns serveis, traslladant un percentatge major del cost als usuaris.

En aquests moments, tots els comuns tenen mancomunat el servei de recollida de vidre i envasos lleugers. A les valls del nord funciona una central del compres, que en el primer any ja ha permès rebaixar diverses adquisicions. Resulta obvi que una compra a l’engròs comporta un preu molt més assequible. Els comuns tenen les mateixes necessitats pel que fa al manteniment de la parròquia i les mateixes compres. La capital i Escaldes ja tenen molt avançades les converses per posar en marxa una central de compres, i en un estat més embrionari es troba la intenció de mancomunar els agents de circulació. Sí comparteixen tasques com l’embelliment de jardins i rotondes en terrenys limítrof, i sembla bastant clar que la falta de recursos aviva l’enginy

Fer concursos públics de forma conjunta, compartir les activitats que s’organitzen des dels comuns, i evitar duplicitats que acaben costant cares, han de ser algunes de les actuacions que els cònsols han de materialitzar. Es tracta, senzillament, de mantenir el mateix nivell dels serveis i aconseguir un abaratiment dels costos, i això resulta molt més pausible des de la cooperació, perquè és més fàcil regatejar quan la demanda és més elevada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.