El malestar del sector de l’Educació sembla que va en augment. A les reivindicacions pel descontentament amb la reforma de la funció pública de la setmana passada si sumen també els neguits que genera el nou text legislatiu del Cos d’Educació. Les dues lleis s’estan negociant paral·lelament però tenen diversos punts de connexió. De fet, la llei d’educació fa diverses referències a la de la funció pública. Una qüestió que no agrada als docents, ja que la reforma dels funcionaris encara no ha entrat ni a tràmit parlamentari i, de fet, ja s’han manifestat també en contra de la seva aprovació. 

Els mestres consideren que els dos textos proposats pel Govern incrementen la incertesa i genera inestabilitat i precarietat laboral. A més, lamenten que s’estiguin «mal interpretant» les seves demandes i que l’opinió pública els giri l’esquena. 

De tota la negociació, hi haurà punts més comprensibles i altres de menys per la majoria de la societat. Tot i així, es fa evident la necessitat de tractar temes de gran importància com són les condicions dels treballadors eventuals, les places dels professors indefinits o l’edat de jubilació. En els tres casos, docents i ministeri discrepen i no aconsegueixin trobar un punt mig que satisfaci a ambdues parts de la negociació. 

A menys d’un any perquè la legislatura finalitzi, la darrera setmana s’ha demostrat que bona part del sector públic està decidit a plantar cara al Govern. Especialment el sector de l’ensenyament sembla tenir clars els motius que els porten a sortir al carrer. L’Executiu i en concret el ministeri d’Educació s’hauran d’apropar als professors i considerar alguns dels seus neguits per rebaixar la tensió. Les últimes dues jornades de vaga van ser protagonitzades en bona part pels mestres, que no descarten seguir sortint al carrer per reivindicar el que consideren just.