• TOTS PODEN TENIR LA TEMPTACIÓ DE DINAMITAR LA NEGOCIACIÓ

Les cartes ja estan totes damunt la taula. Excepte Andorra pel Canvi --que va formular una proposta de govern d'unitat tan inviable com poc sincera-- tot l'arc parlamentari ja té assumit que aquesta legislatura s'acaba amb eleccions anticipades l'any vinent. Els socialdemòcrates van esbossar divendres un full de ruta que, si es complís, permetria salvar la dignitat dels protagonistes d'aquests dos anys turbulents: enllestir la reforma fiscal, aprovar un pressupost de mínims i anar a eleccions.

La proposta acordada pel comitè directiu del PS és molt similar a la que va formular el president del Grup Reformista, Joan Gabriel, l'hivern passat i que va acabar quedant descartada. En aquell moment, el tactisme dels uns i dels altres i la divisió interna dels reformistes va impedir que el pacte acabés quallant. Potser no era el moment, potser encara hi havia alguna possibilitat per als socialdemòcrates de trobar un suport estable per esgotar la legislatura, però ara la decisió és ja inajornable.

Un cop les cartes estan damunt la taula i han començat els contactes entre els líders polítics per estudiar la possibilitat de consensuar un full de ruta --de ruta de sortida, s'entén-- comencem a córrer el risc que els càlculs fets només a curt termini ho espatllin tot. No seria la primera vegada. Vénen ara aquells dies de calma aparent i de declaracions entrecreuades de les quals cal copsar més el sentit que no pas la literalitat de les paraules. El risc que tot s'espatlli és evident: el PS i el Govern podrien enrocar-se en les seves demandes i mostrar-se inflexibles, tant en la negociació de la fiscalitat com en la retallada que haurà de patir el pressupost; els reformistes afins a Joan Gabriel podrien optar per no donar suport a una idea que quan va venir d'ells va acabar rebutjada; i els altres reformistes podrien tenir la temptació de tornar a tombar allò que el seu president de Grup pacta sense consulta prèvia.

Cal esperar, però, que els uns i els altres sàpiguen quines responsabilitats tenen davant i si els convé anar a unes eleccions havent demostrat a la ciutadania fins a quin punt el tactisme, el personalisme i l'estretor de mires poden espatllar-ho tot.

Quant a la possible inclusió d'ApC en el full de ruta consensuat caldrà saber trobar l'equilibri: ni deixar de banda la plataforma des del primer moment, ni fer perdre més el temps intentant salvar diferències insalvables. Consensuar les lleis fiscals a tres bandes és ja impossible, però potser sí que és factible sumar ApC en la confecció d'un pressupost de mínims. Al capdavall, Eusebi Nomen va afirmar que volia treballar per a què el proper Govern tingués pressupost.

Per a més informació consulti l'edició en paper.