Els canvis que s’han d’introduir al Codi de procediment penal per determinar en quins delictes estaran permeses les escoltes telefòniques segueixen aixecant polèmica. El darrer capítol de l’afer posa com a protagonista el fiscal general. Alberca ha entregat una proposta del redactat de la llei a DA, amb tres alternatives pel que fa a l’article que regula les intervencions de les comunicacions. A més, el fiscal deixa clar, a través d’un correu electrònic, quina de les propostes esmentades li sembla més adient. Dit d’una altra manera: el poder judicial li diu al poder legislatiu què ha de fer i com li agradaria que quedés redactat el text, deixant totalment de banda la separació de poders. 

Es podria entendre que en matèries complexes o en punts tècnics, els parlamentaris demanessin consell o opinió a un òrgan competent. En cap cas, però, es justifica que un poder assumeixi competències d’un altre. De fet, la intensificació del control a les comunicacions és una petició de la Batllia i la Fiscalia, segons va explicar a finals d’any el ministre portaveu. Reclamar un canvi, però, no és sinònim de redactar-lo un mateix.

Per quins motius es pot justificar una escolta telefònica és una qüestió molt sensible en la qual s’ha d’actuar amb prudència i amb el màxim consens, ja que és un tema que pot afectar a un important gruix de la població. En la primera proposta presentada, en la qual es volia ampliar les escoltes a tots els delictes majors i menors, el Govern va ser molt criticat. A més, l’Executiu va intentar introduir el canvi per la porta del darrera, aprofitant la tipificació del delicte fiscal. Queda clar que es tracta d’una regulació que ha de trobar l’equilibri entre el dret a la intimitat i la persecució dels delictes i que requereix d’un debat polític i social que en primera instància el Govern va voler evitar.