El discurs d’any nou va servir al cap de Govern, Toni Martí, per fer un resum del 2017 i un balanç del qual portem de legislatura. Va posar sobre la taula les reformes dutes a terme, especialment les que tenen a veure amb matèria fiscal, i va treure pit pels acords arribats fins ara amb la Unió Europea. L’acceptació de la transitòria de trenta anys per al tabac va servir al líder demòcrata per assegurar que Brussel·les tindrà en compte les especificitats d’Andorra i que cal que totes les forces polítiques vagin a la una en les negociacions que encara queden per tancar.
A més, Martí també va tocar, molt subtilment, la necessitat de tirar endavant les lleis laborals presentades pel grup de la majoria i va apel·lar a la importància de la reforma comunal. El cert és, però, que les primeres lleis han estat força criticades pel que molts titllen de retallades socials i, en el cas de la segona, tot i que aprovada, està pendent del que consideri el Tribunal Constitucional.
Les dues reformes que segurament són més cabdals per al futur del país i amb més afectació directa per als ciutadans no van merèixer, però, ni un minut del discurs del cap de l’Executiu. Ni la reforma sanitària ni la de la funció pública van ser esmenades per Martí. Tampoc hi va haver lloc per les disputes i els enfrontaments polítics dels últims mesos. Ni el trencament liberal ni els acostaments que podrien amagar aliances electorals. Cap referència política que pugui deixar entreveure si finalment les eleccions generals seran anticipades o no. En cas que finalment només les avances uns mesos, els ciutadans podrien ser cridats a les urnes a finals de l’any vinent, de manera que el del 2017 podria ser l’últim discurs d’any nou de Martí. La resposta la trobarem en aquest any que tot just encetem.