El trencament del Grup Parlamentari Liberal ha portat, de retruc, una parada de la feina legislativa que ara per ara no té data prevista per reiniciar-se. La marxa de cinc consellers generals del grup liberal i la seva adhesió al grup mixt força a les quatre forces que ara conformen aquest darrer a buscar una entesa de treball. El Partit Socialdemòcrata, Socialdemocràcia i Progrés, la independent Sílvia Bonet i els cinc parlamentaris d’Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos s’han de dividir ara tant el temps d’intervenció en seu parlamentària com la representació en comissions i ens internacionals. L’acord entre els membres del grup mixt, però, no sembla que pugui arribar en breus, ja que Josep Pintat i Pere López estan decidits a lluitar per la presidència i de moment ningú es planteja cedir. El primer, tot i acabar d’arribar, considera que disposar de cinc dels 10 consellers que formen el grup mixt li atorga prou motius per ostentar el càrrec, mentre que el segon recorda que el grup fa temps que funciona i sempre ho ha fet per decisions unànimes i no per imposicions aritmètiques. 

Més enllà de la guerra de personalismes i egos d’uns i dels altres, la importància de l’afer liberal que ha acabat passant factura a l’organització del grup mixt és que mentre duren les discussions les comissions legislatives estan aturades i, per tant, el Consell General també. És a dir, mentre no arribin a un acord, el país no té lleis. I tot plegat en un moment en què a l’aigüera encara queden reformes tan rellevants com la de la funció pública, la de sanitat o la laboral. I tot plegat amb la incertesa de si finalment el cap de Govern avançarà sostencialment les eleccions o esgotarà legislatura. 

Sigui com sigui, el país no es pot permetre tenir el Parlament aturat per una picabaralla que, tot i que pot ser legítima en arguments, no pot tenir efectes negatius per a la ciutadania.