Ala reforma de les lleis de competències i transferències comunals encara li queden capítols. Després de mesos de negociacions en què es va buscar el consens de tots els comuns i els grups parlamentaris, els textos es van tancar sense unanimitat però amb un convenciment general que les línies acordades eren les adequades. No tothom quedava cent per cent satisfet, però tampoc grinyolaven massa. L’objectiu era que els projectes de llei arribessin a la comissió legislativa amb els deures fets, es presentessin les mínimes esmenes i l’aprovació al Consell General fos un tràmit ràpid.

Ara bé, el Comú de Sant Julià va contraatacar i, sense dir-ho a cap altre comú –el d’Andorra la Vella s’ha ofès–, va encarregar un estudi a un catedràtic de Dret Constitucional perquè valorés els textos. El ja conegut com a informe Aparicio adverteix de qüestions inconstitucionals en la proposta de reforma. Aparicio és el mateix expert en dret que va alertar que el plantejament de la reforma ja presentava  punts contraris a la Carta Magna l’any 2013.

L’enrenou ha estat, evidentment, considerable. Immediatament, el Govern ha reaccionat encarregant uns altres informes per demostrar que els textos són constitucionals. Els escollits han estat també dos catedràtics en dret administratiu i constitucional, Joaquín Tornos i Enoch Albertí, respectivament, que,  com era d’esperar, han avalat els textos. Fins i tot, Albertí s’atreveix a titllar «d’absurda» a una de les interpretacions que Aparicio fa d’un aspecte dels projectes de llei.

Informes i contrainformes que constaten que el dret també és interpretable, i que un bon argumentador és capaç de convèncer que un mateix argument és constitucional, o no.