En breu, el Consell General votarà la Llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica, un text que protegeix la persona que rep assistència mèdica però que també evita abusos del sistema sanitari. Una norma indispensable per a que s’acabi la reforma sanitària global.

Un dels punts que més s’ha comentat és la necessitat d’establir una història clínica compartida, que eviti duplicitats. Aquest document permetrà que cada facultatiu que visiti o atengui una persona disposi de tots els seus antecedents mèdics i pugui fer un diagnòstic més acurat, a l’hora que eviti realitzar proves innecessàries, accions necessàries per a l’estalvi de la sanitat i també per a que el malalt sigui atès amb celeritat i eficàcia. La persona que gestionarà aquest historial ha de ser el metge de referència, és a dir, el de capçalera, ja que serà el professional que tindrà una visió global de la salut del pacient i qui valorarà a quins especialistes s’ha de derivar.

A més, també s’encarregarà d’introduir a la història clínica les visites i tractaments que el seu pacient realitzi fora del país a metges no convencionats, és a dir, a professionals que no cobreix la CASS. Com es farà? Això encara no ho han explicat els legisladors, però el text s’ha de publicar i votar en breu. El pacient haurà d’informar el seu metge de referència de les visites i tractaments que realitza a l’exterior, privadament, pagant-ho de la seva butxaca, si vol que consti en l’historial clínic. Amagar aquesta informació pot ser perjudicial ja que en cas d’urgència obvia una informació molt important, que pot ser vital per a l’atenció mèdica, i evita que el metge que l’atén tingui una visió global de conjunt.
La protecció de dades i la confidencialitat garanteix que la informació es mantingui privada.