Dijous passat el Govern va presentar el projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, una norma que preveu una nova modalitat d’autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball per a un període màxim de 30 mesos per a persones que estiguin sota la protecció de l’Acnur i per a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència a causa de violacions sistemàtiques i generalitzades dels drets humans, és a dir, que no es limitarà a una sola nacionalitat. El termini serà per a un màxim de 30 mesos.

Quan la notícia es va publicar al perfil de Facebook d’EL PERIÒDIC, es va omplir de comentaris xenòfobs i de menyspreu cap a les persones refugiades que encara no han vingut. Ni tan sols han estat seleccionades. I la llei encara no s’ha ni aprovat. La resposta ciutadana via xarxes socials ha constatat que encara es manté el rebuig «als de fora» i el perillós discurs de «primer, els de casa».

Per contra, aquest cap de setmana un grup de joves que encara no s’han desencantat de l’esperit humà han celebrat amb èxit les primers Jornades solidàries per a les persones refugiades. Unes 400 persones han passat per alguna de les activitats, el que demostra que hi ha més gent amb ganes de donar la benvinguda als refugiats que gent que els insulta i mostra un grau nul d’empatia.

A la cloenda de les jornades, l’organització va exigir una implicació total del Govern, i va criticar que el projecte de llei s’hagi presentat dos dies abans de l’inici de l’esdeveniment. També lamenten que sigui un text transitori i no definitiu. El Govern s’ha compromès a redactar una llei d’asil per poder firmar el Conveni de Ginebra. Més val tard que mai, diuen, però hi ha gent a la qual ja no li queda temps.