El cost real de la vida no equival al salari mínim
El Consell General, en ple, per unanimitat, fet que no és massa habitual, ha acordat encarregar un estudi del cost real de viure a Andorra. Una proposta presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata en el marc de les propostes finals del Debat d’Orientació Política celebrat aquesta setmana.
Els socialdemòcrates suggerien sis mesos per elaborar l’estudi, però, finalment, la proposta s’ha aprovat per elaborar-se durant 10 mesos, és a dir, que si s’acompleix el termini, arribarà tot just al final de la legislatura. Si l’estudi és fiable, servirà com a base perquè el nou Parlament i el nou Govern que es formin l’utilitzin per implementar les seves mesures socials.
No sabem quin pot ser el resultat, ja que un informe sobre el cost real de la vida conté moltíssim variables, però el que és evident és que el salari mínim (uns 990 euros) no garanteix la subsistència digna d’una persona, i menys si és l’únic ingrés d’una família. El lloguer mitjà d’un pis ronda els 600 euros. Sumem-hi transport, ja sigui privat o públic, alimentació, serveis bàsics com l’electricitat, pagaments de taxes i impostos, telèfon i roba. El sou ja ha volat. I si hi ha un imprevist, números vermells garantits.
Com a excusa sempre se’ns diu que a Andorra no hi ha pobresa, i que les persones que passen dificultats econòmiques disposen d’ajudes. Cert que hi ha complements i subvencions que permeten subsistir, però la ciutadania vol pagar-se els serveis bàsics amb la seva butxaca i, si pot ser, algun caprici de tant en tant. Perquè del consum en restaurants, cinemes, bars i botigues, entre molts d’altres, en depèn gran part de l’economia del país.
Durant el Debat d’Orientació Política també s’ha criticat que les pensions de jubilació són ridícules. L’estudi fa falta, i és urgent. Que es posi entre les prioritats.
Els socialdemòcrates suggerien sis mesos per elaborar l’estudi, però, finalment, la proposta s’ha aprovat per elaborar-se durant 10 mesos, és a dir, que si s’acompleix el termini, arribarà tot just al final de la legislatura. Si l’estudi és fiable, servirà com a base perquè el nou Parlament i el nou Govern que es formin l’utilitzin per implementar les seves mesures socials.
No sabem quin pot ser el resultat, ja que un informe sobre el cost real de la vida conté moltíssim variables, però el que és evident és que el salari mínim (uns 990 euros) no garanteix la subsistència digna d’una persona, i menys si és l’únic ingrés d’una família. El lloguer mitjà d’un pis ronda els 600 euros. Sumem-hi transport, ja sigui privat o públic, alimentació, serveis bàsics com l’electricitat, pagaments de taxes i impostos, telèfon i roba. El sou ja ha volat. I si hi ha un imprevist, números vermells garantits.
Com a excusa sempre se’ns diu que a Andorra no hi ha pobresa, i que les persones que passen dificultats econòmiques disposen d’ajudes. Cert que hi ha complements i subvencions que permeten subsistir, però la ciutadania vol pagar-se els serveis bàsics amb la seva butxaca i, si pot ser, algun caprici de tant en tant. Perquè del consum en restaurants, cinemes, bars i botigues, entre molts d’altres, en depèn gran part de l’economia del país.
Durant el Debat d’Orientació Política també s’ha criticat que les pensions de jubilació són ridícules. L’estudi fa falta, i és urgent. Que es posi entre les prioritats.