Els canvis que s’implantin en el sistema de salut públic han d’estar molt meditats i el sentit comú aconsella que s’ha d’escoltar als professionals, si bé al final es tracta d’una decisió política sobre quin tipus de sanitat es vol i fins a on es vol arribar a pagar per assegurar la qualitat de l’atenció. I alerta, es tracta d’un àmbit on no pot dominar només els criteris purament econòmics perquè es tracta del benestar dels ciutadans i d’oferir els tractaments més avançats per salvar vides.
El Govern està immers en un debat per definir la reforma econòmica. La sanitat és un maldecap constant que s’ha portat per davant dues ministres i que manté en interrogant el futur de l’actual titular de la cartera. D’una banda sembla clar que les diferències pel que fa a la penalització que s’aplicarà als afiliats de la CASS que vagin directament als especialistes sense ser derivats pel seu metge de capçalera, no ha de suposar un problema. És l’Executiu qui ha de decidir el percentatge via decret.
En canvi sí que es mantenen fortes discrepàncies sobre quina ha de ser la participació de grups mèdics internacionals dins de la sanitat andorrana que, cal recordar, es finançada amb diners públics. No es pot obviar que aquestes companyies tenen un prestigi reconegut i que són capdavanteres en les seves especialitats, però també s’ha de tenir en compte que algunes reclamen el monopoli perquè en definitiva també tenen la rendibilitat con un dels seus objectius.
Els polítics han de ser molt curosos i han de salvaguardar la lliure elecció del metge, que és una de les característiques més apreciada pels ciutadans. I també han de tenir clar si amb diners públics es pot acollir aquests grups dins de l’anomenada obertura econòmica que ara promou el ministre Saboya.