«si cal guanyar més a costa de sacrificar al personal, prefereixo que guanyem menys». Antonio Català es va erigir el novembre passat com improvisat defensor de les cambreres de pisos quan va carregar contra una pràctica que es va posar de moda a Espanya arran de la reforma laboral del PP: acomiadar els treballadors de plantilla i contractar-los gairebé a meitat de preu a través d’empreses multiserveis. «Això és explotació», va dir el president d’AC Hotels en una intervenció inèdita en boca d’un directiu. Està demostrat que les empreses que motiven als seus empleats són les que millors resultats obtenen d’ells: rendeixen més, aprofiten millor el temps, se senten valuosos ...
Multinacionals americanes com Apple, Starbucks o Google, entre d’altres, són conegudes per la seva cultura empresarial de voler als seus empleats contents i fomentar un equilibri entre la seva vida personal i laboral. A Andorra estem molt lluny d’aquesta visió empresarial –com en altres països europeus– i de fet la crisi ha fet que els treballadors no visquin els seus millors moments. Però el repunt de la demanda porta que les empreses treballin més i tinguin beneficis i, alhora, l’economia evoluciona en positiu.
El president la CEA, Xavier Altimir, no ha estat tan atrevit com Català, encara que reconeix la necessitats que els salaris s’adeqüin al mateix nivell que estaven abans de l’inici de la crisi. L’empresari admet que les empreses s’estan trobant amb moltes dificultats per cobrir les vacants a les plantilles perquè els sous no són prou atractius per traslladar-se a viure al Principat, on el cost de la vida és alt i on els lloguers estan augmentant per l’escassetat de l’oferta. I encara que sigui empesos per la necessitat, si les empreses guanyen es just que també guanyin els treballadors.